dijous, 23 d’agost del 2007

Retorn a la civilitzacio


Som viiiiiiiuuuuuuuuuuuus!!!!

Si encara tenieu alguna esperanza de que un parell de mariachis armats amb machetes ens haguessin raptat per demanar un rescat milionari, em sap greu decepcionar-vos, pero continuem vivitos i coleando. Primer de tot, Irene, un peto mooooooolt gran per la Va provincia! Non vorrei finire nel fondo del mare con un paio di scapuzz' i cemento...Una vegada passats els comptes amb la mafia (irene, em sap molt de greu!), us explico amb brevetat -si es que es pot- aquests 4 dies d-abscencia:

nit de divendres a dissabte: viatge amb una mini furgo. Era com un acudit: El saben aquel que diu " que hacen 2 catalanes, 4 franceses, 4 alemanas, 1 gringo, 2 ingleses i 2 mexicanos en una camioneta?" doncs anar de vacances a Zihuatanejo, en uns bungalows davant del mar, i a disfrutar del primer bany a l'ocea Pacific (que haurien de dir-li Violento, perque de Pacific, us asseguro q poc).

Alla vam passarhi 2 nits, i la primera vam acostarnos a la localitat del costat Ixtapa, que vindria a ser com un Benidorm espanyol...dur, molt dur. Pero va valdre la pena, sobretot pel dia despres, ja q vam fer un viatget amb barca fins a una illa que hi ha alla aprop, i va ser increible: mentre anavem en barca, vam pescar una "black tuna", que seria el nostre bonito del norte. El peixot feia com 1'5kg i us puc assegurar q estava ben bo, pq un servidor se'l va cruspir al restaurant de l'illeta, on me'l van cuinar amb recepta local. Vaig aprofitar tambe la bellesa del mar per fer una mica d'snorkel, es a dir,em van equipar com un intrepid bucejador i vaig anar a la recerca de caballitos de mar i estrelles (que m'havien dit que se'n veien). D'aquestes dues besties no en vaig trobar ni una, pero tots els altres animals marins em van acompanyar durant les 2 hores que vaig explorar els fondos plens plens de corall de la platja: peixos de mil colors i mil formes van ser motiu per quedarme mes q satisfet del meu primer encontre amb el "pinche mundo marino", tal com va definir-lo l'amic mexica Jesus.

Despres d'aixo, retorn als bungalows i tret de sortida pel viatge pur i dur Bere-Roger. La primera nit ens la vam passar viatjant: primer de Zihuatanejo a Acapulco, centre turistico-hoteler que ens interessava tant, que vam quedar-nos-hi 1 hora, temps just per endrapar algo i fotre el camp cap a Rio Grande, on vam arribar-hi a les 6 del mati del dimarts. Aqui arriba l'aventura: imagineu-nos enmig d'un poble amb nomes 1 carrer com els del far west (de fet el Bere era del parer que no tardarien en arribar els germans Dalton i que hauriem de buscar el sheriff de la contrada). D'alla vam agafar un taxi que va portar-nos fins a una mena d'embarcadero ple d'animals que semblava un zoologic sense reixes (garces, gossos, gats, anecs, mapaches, galls, gallines...de tot lliure i saltironejant per alla), on vam agafar una lanxa que va creuar la Laguna de Chacahua, una llaguna preciosa encerclada de manglars i amb una biodiversitat que contemplava cocodrils, tortugues enormes...Us imagineu com estavem???Ens semblava de ser enmig d'un documental de l'australia aquell que fotia el cap dins la boca dels cocodrils. No tan intrepids com ell pero amb un esperit aventurer gens mins, vam travessar la llacuna per arriabr a l'altra banda on ens esperava un colectivo (una mena de jeeps descoberts on hi va tot cristo per 4 chavos), que havia de dur-nos cap al poble. POBLE??? no, amics, allo no era un poble, era una comunitat, es a dir oblideu-vos de carrers asfaltats, d'enllumenat public, de telefons...i imagineu uns caminets plens de cabanyes fetes amb fulla de palma...INCREIBLE. El Paradis. El lloc on vam dormir es deia "El Piojo", i tot i que el nom no invita, el lloc us asseguro que enamora. Cabanyes com les que us he dit davant d'un mar verge i enorme. Que vam fer? doncs primer de tot, no estressar-nos, i despres anar cap a l'aigua, on vam passarhi gairebe tot el dia amb uns colegues del DF que vam coneixer alla mateix. Despres sopar, chelitas, i cap a dormir.

Aquest mati, ja dia 22 ens hem llevat ben d'hora, a les 8, pero no us perdeu un petit detall: en aquesta comunitat, en aquest poble perdut de la ma de Deu, d'Al.la, de Buda i de tots no canviaven l'horari, amb la qual cosa ells anaven atrassats d'una hora. Por mi cara bonita. La ostia. Aixi que ens hem llevat a les 8 (les seves 7), hem esmorzat i ens hem encaminat a l'altra part del poble que no haviem vist, on hi havia l'Escola de Primaria. De fet, anavem expressament a lescola de primaria. Perque? Doncs pq al colectivo d'anada haviem conegut un professor del poble i director de l'escola (on son 3 professors i 2 barracons sense vidres per on passa tota l'aigua qn plou). L'home ens havia explicat la precarietat de recursos de l'escola a la seva comunitat i a tot l'estat de Oaxaca, i ens havia introduit aixi els motius de la lluita que ell i gairebe tota la comunitat de professors de Oaxaca estan duent a terme (son 70.000 i 40.000 han seguit i recolzat les protestes i les manifestacions que s'han endut mes d'un i dos morts...tots ells agrupats sota un sindicat unic, horitzontal i completament assambleari, sergi!). Aixi que hem anat a veure l'escola amb la intencio meva de fer un reportatge fotografic sobre la situacio. Ha sigut increible. Ens ha rebut l'HEctor, el professor, i ens ha dut a la classe, on hem estat amb els nens que ens feien mil preguntes, els hi explicavem milers d'histories i jo mentrestant descarregant fotos a tort i a dret (un carrete color, i otro B/n paolo!). Al final el professor els hi ha fet fer una redaccio i uns dibuixos a cada nen sobre com erem...ens hem pixat de riure, i una nena s'ha enamorat del Bere "tiene unos ojitos ermosos", dixit.

I la resta del dia l'em passat descansant altra vegada despres d'una pluja tremenda q ens ha agafat mentre tornavem de l'escola, i viatjant fins a Pueerto Escondido (que d'escondido en te poc), que es on ens trobem ara, emparats o desamparats altre com per la civilitzacio, pero com veieu, amb moltes ganes d'explicarvos tot el que haviem fet i amb moltes ganes d'enviarvos recors, abrazades i petons per tots!!!!!

mil petooooooooooooooooooonets!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amore no podia esperar més!que bé!!!això d'escriure esperanzas i abrazadas és fruit del teclat o l'adaptació?PER FAVORE VES A MAZUNTE YA!!! A LES CABANES IDILIQUES Q ET VAIG DIR!!!hi veuras peces globo al mar i les estrelles d les que et vaig parlar. menuda fauna i grans històries les dels profes, m'expliques més quan tornis!!!aprovecha guey!!!

Anònim ha dit...

Jo pensava que aquest blog era per explicar un viatge a Mèxic, no per sembrar l’enveja entre els blocaires que el visitem. És conya, només t’odio una mica, tampoc tant!! Collons, quins tros de viatge! Si anéssiu amb moto semblaríeu el comunista del che i el seu amic (que com que no el van pelar, només ha passat a la història com “l’amic” del che, així és com s’escriu la història). Bé, que seguiu gaudint molt del viatge!!! Dona-li records al Gangu!! Cuideu-vos bous...
Spidermà