Camins...

"Camins vora les estrelles...Éren dos ocells de foc sembrant tempestes...Ara són dos fills del Sol en aquest desert...Mai no és massa tard per tornar a començar... "
Escoltant una mica de música nostra comencem a fer els preparatius pel viatge: motxilla, mapes, guies (tot i que en Quintana diria "pren la direcció del teu cor", preferim tenir una mínima idea d'on anar a cagar l'ou)...la partença, aquesta mateixa nit a les 3 per arribar demà de bon matí a la platja, a Zihuatanejo. El cap de setmana anem a aquest paratge costaner uns quants de la residència,i després ja continuem en Bere i jo... Que quants som? 14 Que com hi anirem? Amb un mini bus. I qui condueix? El xòfer...Us dic jo que en Gango està colze a colze amb la jet set mexicana, la crème de la crème del D.F.
Ja us podeu imaginar com estem ara...amb aquella espècie cuc a la panxa i amb la cagalera que et diu a cada moment "t'estas deixant alguna cosa...". Però és part del viatge, i aixi ens ho prenem. Mentre us escirc s'està organitzant una festa aqui a la residència, que pel que m'estan informant l'ha muntat un buey que viu aqui, que és un dels D.J.'s més preuats de Mèxic...ai collons! Doncs res, a afanyar-nos que tenim molta feina: beure unes "chelitas" (birres), fer una bailoteos, i preparar-nos per fotre el camp a la platja....quin estrès,oi??? jejeje...maleïu-me els ossos un per un, que sinó em destrossareu...
Mooooooooooolts petonassos!
Ah! Suposo que des d'ara serà una mica més difícil escriure amb l'asiduïtat que ha caracteritzat el blog aquests dies, però prometo que per poc que pugui,us aniré informant de la nostra posició estratègica amb les coordenades convingudes X= Sol Y= Platja Ñ= Ens hem perdut
Deixeu-me enviar una abraçada a l'Eixample proletari (Joakis del món, uniu-vos!), a l'Eixample burgès (endavant Second Towers!),a l'Eixample vividor (som-hi, Elio, "Aquest any sí!!!" -que acabaras la carrera-), al Kan Güell revolucionari (ja aniré pensant la millor estratègia revolucionària amb una bona piña colada a les costes del Pacífic), i uns petons molt grans a la Gràcia festivalera (a la meva germaneta que és el cor de la festa) als Pirineus estaronins (on la Moni es converteix per uns dies en la Heidi catalana), i un mooooolt especial i molt fort al Salento amant ("lu sule, lu mare, lu ientu" que cada estiu em roba una part cada dia més gran del meu cor...t'estimo!!!).
Fins la propera!