Com una d'aquelles películes italianes en blanc i negre dels anys 50...així s'ha acabat el nostre viatge que ha donat la volta al sud de Mèxic. I ha sigut increïble.
Aquests últims dies els hem passat a San Cristóbal de las Casas, establerts allà com a base d'operacionsi des d'on hem anat fent excursions: un dia al cañon del Sumidero, l'altre a Palenque (crec que us havia explicat fins aquí), l'altre al mateix San Cristóbal (vist que hi érem, no estava de més fer un volt per aquesta ciutat,no?), i l'últim....ai l'ultim! El Bere va anar a San Juan Chamula, que es un poble on tenen una confusió religiosa que espanta, i qui us parla va anar a un poble que es diu Oventik...que no és altra cosa que un Caracol zapatista, és a dir un poble autònom de l'EZLN. Ho sabíeu, era una temptació...Estava a 1 hora de San Cristobal i vaig anar-hi amb un colega del DF del Bere (el hooligan Peter "Pitta"). Semblava una il·lusió,com si no pogués ser. Veure que existeix, que és real...i que funciona. Amb tot el carrer ple de murals zapatistes preciosos, amb la gent parlant una llengua ininteligible que és el tzotzil (els de la Junta del Buen Gobierno, 2 "compañeros" que duien el passamuntanyes i que éren els encarregats de l'acollida dels visitants,amb prou feines sabien el castellà), amb l'amabilitat de tots i cada un d'ells...No crec que pugui explicar-vos-ho amb quatre paraules,així que ja us ompliré de històries quan vingui...
En definitiva, va ser l'experiència que va culminar aquests 15 dies de viatge, on cada un d'ells ha sigut magnífic per una cosa diferent: des del poble perdut de Chacahua, passant per Mazunte i la seva rumbeta bona, Oaxaca (no s'oblida), Boca del Cielo, San Cristobal...Oventik...3.000 km d'aventura que no poden comprimir-se amb tan poques paraules... Demà agafo l'avió (s'intenta) i ja torno cap a la ciutat comtal..És una sensació extranya...emocionat perquè s'ha acabat un viatge brutal, però amb moltissimes ganes de tornar i explicar-vos-ho tot...i de veureu's..
Ara us deixo, que voldria fer unes pizzes per la residència...a veure si tinc temps...
Un petonas a tots i ens veiem demà!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Aquests últims dies els hem passat a San Cristóbal de las Casas, establerts allà com a base d'operacionsi des d'on hem anat fent excursions: un dia al cañon del Sumidero, l'altre a Palenque (crec que us havia explicat fins aquí), l'altre al mateix San Cristóbal (vist que hi érem, no estava de més fer un volt per aquesta ciutat,no?), i l'últim....ai l'ultim! El Bere va anar a San Juan Chamula, que es un poble on tenen una confusió religiosa que espanta, i qui us parla va anar a un poble que es diu Oventik...que no és altra cosa que un Caracol zapatista, és a dir un poble autònom de l'EZLN. Ho sabíeu, era una temptació...Estava a 1 hora de San Cristobal i vaig anar-hi amb un colega del DF del Bere (el hooligan Peter "Pitta"). Semblava una il·lusió,com si no pogués ser. Veure que existeix, que és real...i que funciona. Amb tot el carrer ple de murals zapatistes preciosos, amb la gent parlant una llengua ininteligible que és el tzotzil (els de la Junta del Buen Gobierno, 2 "compañeros" que duien el passamuntanyes i que éren els encarregats de l'acollida dels visitants,amb prou feines sabien el castellà), amb l'amabilitat de tots i cada un d'ells...No crec que pugui explicar-vos-ho amb quatre paraules,així que ja us ompliré de històries quan vingui...
En definitiva, va ser l'experiència que va culminar aquests 15 dies de viatge, on cada un d'ells ha sigut magnífic per una cosa diferent: des del poble perdut de Chacahua, passant per Mazunte i la seva rumbeta bona, Oaxaca (no s'oblida), Boca del Cielo, San Cristobal...Oventik...3.000 km d'aventura que no poden comprimir-se amb tan poques paraules... Demà agafo l'avió (s'intenta) i ja torno cap a la ciutat comtal..És una sensació extranya...emocionat perquè s'ha acabat un viatge brutal, però amb moltissimes ganes de tornar i explicar-vos-ho tot...i de veureu's..
Ara us deixo, que voldria fer unes pizzes per la residència...a veure si tinc temps...
Un petonas a tots i ens veiem demà!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
1 comentari:
buon rientro in patria e ci sentiamo presto!!!
Publica un comentari a l'entrada