dimecres, 11 de juny del 2008

...emitiendo para toda la galaxia....

Sol. Fa sol. Un sol llunàtic. I jo, un llunàtic sol. Un plaer. Una garça a la terrassa. És l'hora del cafè. Sucre? Ella sempre vol dues cullerades. Tres. Quatre graons. Escalo l'escala. Damunt davall. Tombarella. Esquivo l'alarma làser. Els ratolins del terrat i les seves fòbies. Terrorista d'ulleres de pasta. Un terrorista terroritzat al terrat. Qui ho diria? La veïna voyeur. Sin pecado concebido. Em confesso en els seus ulls. Peco als seus llavis. Profetitzo entre les...La garça em pica al cap. Em desperto. Salto, brinco, rebrinco...m'esguinço. Ai, las! Quin meco! Collserola és la Meca. Antenes religiosament encarades. Malcarades! Camarades, emetem! Partisans, desenterreu els terrats i atrinxereu-vos. La guerra de les banderes blanques ha començat. El rostre ennegrit de tinta. M'acaricio amb la pluma. Escric...

1 comentari:

J. B. ha dit...

Oh yeah, xaval, bon post! Això comença a posar-se interessant.

;o)