calorus maximus, delirium tremens

"Are you talking to me?? Are you talking to meeee???" li repetia una vegada i una altra al Sol amenaçant que s'erigia sobre el meu cap. El gran astre es pensava que els seus graus intimidarien a un tipus com jo. Pobre il·lús. Em vaig calçar les botes i amb el millor smoking que tenia vaig sortir del Galliner disposat a plantar-li cara. Duia una brúixola encallada al Sud i la cara d'un cowboy de l'Oest. I vaig enfilar Nord amunt, allà on la distància entre la Bola de Foc i jo fós menor. El millor emplaçament per resoldre aquest encontre èpic: les bateries antiaèries del Carmel. Des d'aquest antic assentament ibèric la Humanitat lliuraria una batalla més contra el Goliat de cada matí. I jo, un David d'smoking, n'era l'encarregat. L'escollit.

Jo, el meu ego, i la motxilla carregada de vanitat vam escalar fins la frontera que separava els dos móns. 30ºC...32ºC...35ºC...39º......El cim. I una vegada allà, mirant fixament el Cercle Roent amb les meves ulleres del Lidl, vaig adonar-me de la sorpresa que em tenia preparada: una ciutat sota els meus peus, un vent conciliador que em xiuxiuejava cants llunyans de sirena, i la notícia d'unes vacances imminents en el meu telèfon celular.

Em vaig fumar un cigarret esperant la posta de Sol - en altres paraules, la retirada del meu adversari, que em coronava com a vencedor titànic d'aquella gesta- i vaig emprendre novament el camí cap a casa...