devoció mexicana

ei compadritos!!!!
com estem??? Avui ha estat un dia de redempció de les nostres penes.Almenys ho hem intentat. Després, parlant amb la Virgen de Guadalupe, hem vist que els nostres pecats éren múltiples,i el nostre penediment gairebé nul, així que de ben poc ha servit. Tot i això,l'excursió ha valgut la pena. La basílica es troba en un punt alçat de la ciutat, amb la qual cosa teniem unes vistes tremendes del DF, i a més, la ruta també ha servit per indagar en els costums dels compadritos mexicans, sobre els quals un antropòleg podria escriure'n llibres i llibres. Aquest tipus d'iconografia entre barroca i kitch és el llenguatge que utilitza l'església en aquest país per apropar-se a un poble que venera la imatge d'una manera espectacular. I no només això. També la barreja entre catolicisme i arrels paganes indígenes es fa palesa en aquest altar a la verge més important de llatinoamèrica. I encara diria més: el fetitxisme arriba fins a tal punt que tenen en una banda de la plaça on es troba la basílica, el "papamòbil" que va utilitzar l'antic papa per desplaçar-se dins aquest recinte.Estupendu.
La tarda-vespre l'hem ocupat caminant per un dels barris més europeus de la ciutat, on gairebé tothom és de color blanquet i els cotxes de color caret. El barri en questió es diu la Condesa, i tot i que és poc original en quant a arquitectura, mereix una visita per conèixer l'altra cara del D.F.
Ah!!!Importantíssim senyalar la trobada cultural del dia: per fi he vist uns mariachis!!!!Existeixen i són igualsals de les pelis:vestits amb atuendus típics dela zona, sombrero mexicà i entonant melodies populars amb aquell accent tant divertit que caracteritza els mexicans. Ha estat sens dubte la perla del dia!