el DF está padriiiiiiiiiisimo!!!

ep companys, amics, familia i espontanis!!!

Primer de tot, deixeu-me que enviï una calurosa abraçada a Cardedeu i a Martorell, doncs m'han arribat informacions contrastades que asseguren que tenim seguidors asidus provinents d'aquestes terres fermes de la nostra Catalunya interior. Petonassos!!!!

Sé que esteu deleitosos de saber què ha estat de la nostra vida en aquest preciós dimarts d'agost...doncs us haig de dir que ha estat una jornada magnífica,i encara no s'ha acabat! El gallito kikiriki del mòbil del Bere ha tocat diana a les 7:30 del matí. I us preguntareu legítimament el PER QUÈ. (Oh!Per què? Per què???). El vostre clam creua oceans i el podem sentir des d'aquí. Doncs la resposta és perquè hi ha una meravellosa i irrepetible exposició al Palacio de Bellas Artes sobre la Frida Kalho. Així que allà ens teniu a les 9'30 del matí, fent cua per admirar les obres d'una grandíssima artista, però sobretot d'una grandíssima dona que tenia els ovaris de mirar a l'espectador en tots els seus autorretrats, interrogant-lo contínuament amb la seva mirada penetrant. Dona d'una atractiu singular però sens dubte colpidor, ens ha deixat mig confusos amb tant de color i tanta força...jo diria que ens ha "enkalhonitzat".

Allà mateix hem pogut admirar els murals d'alguns dels muralistes més importants,entre ells Rivera (marit de la Frida), Orozco i Siqueiros. Immensos, plens de llenguatge revolucionari i comunista...i continuant amb la mateixa onda ens hem acostat al Palacio Nacional, seu i protagonista dels grans canvis polítics del Mèxic del segle XIX i XX, que està decorat amb murals de Rivera que expliquen la història del país. Hauriem de proposar al Montilla que dibuixessin uns murals al Parlament, almenys així tindria algun tipus d'encant i ens despistarien de la grisor que s'hi respira...

De camí cap a casa hem fet parada en un restaurant popular que per 35 pesos (equivalent a 2 euris i poc) t'omplien la panxa amb el seu menú: caldo de verduras, tortillas, arroz, i enchiladas con mole (que seria una salsa feta amb cacao, i que està bonissima). Ara mateix som a casa on ens permetem una pausa per continuar la visita a la UNAM (la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic), i després al supermercat, on comprarem els ingredients necessaris per deleitar aquests compadritos de la residència amb una bona pasta all'italiana: tagliatelle al ragù, evidentment, fetes amb les nostres manetes.

Bé, pendejos i pendejas, fins demà!!!!!!!!!